Sobre el Relativisme Moral....

Sobre el Relativisme Moral...

En primer lloc i abans d’argumentar a favor, en contra o sols divagar sobre el relativisme moral, seria convenient poder explicar d’on prové i quines són les seves característiques essencials: la corrent relativista parteix de la premissa de que no existeix cap veritat universal –la qual cosa ens recorda la doctrina filosòfica escèptica–. En referent a l’ètica, desemmascarem dos blocs dins del relativisme, essent el relativisme cognitiu el que sosté que no existeixen veritats universals sobre el món, doncs aquest sols té formes d’interpretar-lo, ja que canvia i no és etern –aquest pensament el definia el filòsof sofista Protàgoras amb la sentència “l’home és la mesura de totes les coses; de les que són perquè són, i de les que no són perquè no són” –. D’aquesta manera els crítics d’aquest moviment afirmen que els relativistes  proposen els seus enunciats com a universalment vertaders, i no com a relativament vertaders.

   Parlant sobre el relativisme ètic, el segon bloc del que ens interessa sobre el relativisme, sostenint que no existeixen principis universalment vàlids de cap tipus, en sorgeixen dues vessants bastant interessants: el subjectivisme, el qual insisteix en que són les eleccions dels individus –subjectes– les que determinen la validesa o la il·legitimitat d’un principi moral, i el convencionalisme, el qual defensa que la autenticitat i la validesa d’un principi moral és relativa a les conviccions d’una societat o d’una cultura determinada, anunciant així dues tesis relativistes de caire transcendent: la tesis de diversitat –també coneguda com Relativisme Cultural– afirma que quelcom es consideri correcte o incorrecte variarà des del punt d’una societat a una altra, de manera que no hi poden haver principis morals acceptats per totes les societats, partint de que cada societat té la seva cultura. Per l’altra banda ens topem amb la tesis de dependència, la qual sosté que absolutament tots els principis morals són vàlids si aquesta legitimitat prové de l’acceptació cultural, amb la qual cosa ens intenten demostrar que no existeixen valors morals universals que es puguin aplicar en diferents comunitats i contextos històrics[1].

      És d’aquesta manera en la que sorgeixen els grans dubtes sobre la veracitat d’aquest pensament; la validesa dels seus enunciats; la lògica a priori de les seves premisses... Així doncs, és el relativisme moral la resposta que es buscava a favor de la llibertat? Afavoreix aquest tipus de pensament el que durà a la humanitat al lliure albir o pel contrari la condemnarà a la relativitat en el sentit més absolut de la paraula? És el mateix la lliure moral d’un assassí o un pederasta que la de qualsevol altra persona?

    En aquest text intentarem donar possibles respostes a aquestes preguntes que tota persona que ha parlat alguna vegada sobre el relativisme s’ha pogut fer.

   Com a arguments in pro del relativisme moral, es posarà èmfasi en la defensa de la individualitat per sobre de totes les coses, ja que existeix una moral per a cada home, per tant hi ha tantes veritats com a persones en aquest món,  la qual cosa ens du a l’antítesi del relativisme: si cada moral individual és acceptada, aquesta justifica actes cruels de ments torturades, doncs com a individus compten amb aquesta “moral individual” que fa que els seus actes s’addueixin per sí mateixos.

     Un altre argument a favor del relativisme moral és que gràcies a ell s’assegura la preservació de cultures i identitats pròpies de societats que, probablement amb la globalització i una única “moral” vàlida es perdria. Però el contra ve agafat de la mà: ¿és aquesta la manera d’acceptar que, encara que no compartir la mateixa “opinió”, l’ablació del clítoris, present en quasi tots els països àrabs i gran part d’Àfrica, hauria de ser admesa com a “moral” ja que existeixen cultures que la permeten i la perpetren al·legant motius culturals i/o religiosos? Posant aquest mateix exemple, el qual està considerat com una violació dels drets humans, és moral així que es practiqui, considerant-ho una tradició? Al meu parer, no. Pot ser que hi hagi tantes morals com a persones hi ha, però tot té un límit. Des d’un punt de vista ètic, trobem aquí la presència del objectivisme ètic –terme que no s’ha de confondre amb realisme moral–, que defensa que, encara que les cultures difereixin en els principis morals, existeixen alguns principis morals que sí són universalment vàlids, moviment del qual en sorgeix el concepte de Moralitat Nuclear[2] –existeix un conjunt determinat de principis universalment vàlids–.

       Tornant els pros i contres del relativisme moral, com a raonament in pro, al·legaré per la preservació dels drets morals individuals sense ser jutjats, com podria ser la decisió d’una persona en convertir-se en vegetariana o vegana, sense que la resta de persones jutgin la seva convicció moral de que els animals tenen els mateixos drets que les persones. En contra d’aquest raonament i sense canviar de tema, una persona amb una convicció moral totalment diferent on actua en contra dels drets animals, que gaudeix amb el sofriment animal, és de la mateixa manera acceptable? Relativament sí, subjectivament no: una persona que ha estat criada en una família amb certes conviccions, costums i tradicions on el respecte per als animals no ha aflorat mai, no acceptarà la moral d’un vegetarià com a vàlida, doncs li semblarà una estupidesa, de la mateixa manera que un vegetarià no entendrà com una persona pot menjar carn, però, quina moral és la més vàlida? De qui depèn decidir-ho? De la societat i del conjunt d’habitants d’aquesta? O dels propis individus pensants? És aquí on apareix el relativisme en tota la seva forma. “Totes les morals són vàlides”. És així cert que la moral d’un pederasta ha de ser acceptada com a vàlida sols per ser la seva pròpia moral? O han d’existir uns principis fonamentals i universals que triïn per nosaltres? En termes de metaètica, estaríem parlant dins del concepte d’emotivisme, el qual afirma que, “per tal de que una idea o acció sigui correcta o justa, només cal que un grup es posi d’acord en considerar-la com a tal. En conseqüència, tota ètica està abocada al relativisme, perquè el que un grup considera valuós [...] no necessàriament coincidirà amb el que opini un altre grup” [3].

      Tot pot ser moralment relatiu. Totes les morals poden ser acceptades o rebutjades depenent dels criteris de qui les escolti. D’aquesta manera, el relativisme moral pot acceptar la tortura o el assassinat segons el context cultural o social en el que es trobi: molts pensem que la Pena Capital no està justificada, però si un pres és jutjat i condemnat per una violació i assassinat d’una nena, aquest concepte pot canviar. En canvi, si la condemnada a mort per lapidació és una dona que ha comès adulteri, des d’un punt de vista global d’una societat occidental, no podrà tenir justificació alguna.

      Arribaríem a una conclusió un tant abstracta en la qual una moral no pot ser vàlida quan priva a una altra persona dels seus drets naturals –citant a Locke–, com serien el dret de la vida o el dret de la llibertat. Hi ha una frase que diu: la teva llibertat acaba on comença la meva. Pot ser si partim des d’aquest punt seriem capaços d’acceptar certs principis morals com a universals, encara que sigui quelcom ardu.

     Personalment, no al·lego a favor del relativisme moral. Al·lego a favor de la diversitat d’opinions i de tarannàs, de la multiculturalitat de la que gaudim en aquest món tan global, però han d’existir –i existeixen– normes i drets universals per a les persones –i, personalment, per als animals–, encara que advoco per una preservació cultural íntegra mentre que el dret de les persones no es vegi violat ni alterat per cap tradició o costum.  Com a conclusió personal, el Relativisme Moral com a moral contemporània em semblaria obsolet; jo advocaria per un objectivisme en el qual el relativisme hi és present però no dominant, ja que existeixen pautes de comportament acceptades universalment.

           

DOCUMENTS BIBLIOGRÀFICS

Alcoberro Pericay, Ramon. Contra el Relativisme [en línia] versió digital. URL: http://www.alcoberro.info/V1/relativisme0.htm [Consulta: 02/10/2015]

Alcoberro Pericay, Ramon. Ètica i Filosofia Política. Mòdul 1: Nocions Ètiques Bàsiques. Material Docent de la UOC. Eureca Media S.L.: Barcelona (2009)

Depòsit Legal: B-33.220.2009

Audi, Robert (Editor). Diccionario AKAL de Filosofía (Títol original: The Cambridge Dicconary of Phiosophy). Ediciones AKAL S.L., Madrid (2004)

ISBN: 84 460 0956 0

Ostalé, Julio. El hombre es la medida de todas las cosas [en línia] versió digital. A Coruña, 2014. URL: http://unedfilosofia.wordpress.com [Consulta: 03/10/2015]

Singer, Peter. “¿Por qué actuar moralmente?” A: Ética Práctica (Alianza Editorial (Capítol 12)) [en línia] versió digital. URL:  http://www.alcoberro.info/planes/singer9.htm [Consulta: 01/10/205]

---

[1] Audi, Robert. “Relativismo” A: Diccionaroi Akal de Filosofía, (Títol original: The Cambridge Dicconary of Phiosophy). Ediciones AKAL S.L., Madrid (2004)  pàg. 846

[2] Entendrem Nuclear com “allò principal i el més important d’alguna cosa”, definició extreta de http://es.thefreedictionary.com/nuclear. Els principis als que es refereix aquest terme solen ser la prohibició de matar a un innocent, robar...

[3] Alcoberro Pericay, Ramon. “Emotivisme” A.: Nocions Ètiques Bàsiques. Material Docent de la UOC. (Ètica i Filosofia Política (Mòdul 1), Eureca Media S.L.: Barcelona (2009)), pàg. 13