Bueno...

No té absolutament res a veure amb tot allò que podria arribar a postejar aquí, però ho necessito.




I va ser quan vam apropar les mans
que vaig veure que tot encaixava
i que sols el tacte dels teus dits
feien perdre'm en un mar.

I aquells llavis que em buscaven
atrapats en un son de mitjanit
eren els que amb ànsia desitjava trobar
els que un dia callats em miraven.

I va ser quan ens vam besar
que les meves pors s'apagaren
que la culpa va fugir
i que ara sols somio tocar-te. 

I per sort no ha estat res...




Però sols vaig pensar en tu.