Didàctica, Docència, Reflexions...

Didàctica, Docència, Reflexions...


Últimament he estat pensant massa en el meu futur com a docent. Penso i dono voltes a com vull donar una classe, a com volia, quan era a la ESO, que em donessin una classe... Seré una bona professora? Seré capaç de respondre a tots els dubtes que tinguin els meus alumnes? Seré suficientment bona? Divertida? Excel·lent?

Imagino la típica classe d'alumnes de 4rt d'ESO, sense interès -en la seva majoria- per cap dels temes que hauré de donar. I penso... com puc fer que s'interessin per la Guerra del Francès? Com puc fer que relacionin Els Afusellaments del Tres de Maig amb la guerra? Com he de donar la classe per a que entenguin les diferències entre l'època corresponent al Sexenni Revolucionari després de La Gloriosa del 1868 i l'època de la Restauració fins al final de la dictadura de Primo de Rivera? Hi ha algú que m'ensenyarà a mi a fer una classe amena, didàctica, divertida, participativa i magistral?

M'agrada pensar que seré el punt de recolzament pels meus alumnes. Que quan tinguin un problema a casa, vindran a buscar-me per explicar-m'ho. Que podré solucionar coses i seré una bona professora i companya de viatge. Perquè això és el que vull ser. Una companya en el seu camí a l'edat adulta. Vull que es converteixin en persones autodidactes i crítiques -sobretot auto-crítiques-, que siguin capaços de sortir d'un problema per ells mateixos -sabent sempre que tenen algú al costat per si no es poden aixecar-. Vull crear persones responsables, amb necessitat de coneixements, que vulguin saber per saber, coneixement pel coneixement, que es preocupin de la forma, però també del fons. Que critiquin el que els hi explico i em rebatin informacions amb més informació. Vull alumnes que m'ensenyin a mi, i vull ensenyar-los a créixer i a madurar.

Però per aconseguir això, necessito mètodes que em permetin ensenyar de forma més didàctica que la típica classe magistral en la que només parlaré jo. En la que els obligaré a estar una hora asseguts prenent apunts de fets i dates perquè, al cap i a la fi, els hauré d'avaluar segons aquests fets i aquestes dates.

I ara ve la meva reflexió... aprendre que la dictadura de Primo de Rivera tingué dos directoris: el primer, militar, de 1923 a 1925, el segon civil, de 1925 a 1930, ajudarà als meus alumnes a créixer com a persones? Els ajudarà a superar els inconvenients, els faran més forts? Crearé, amb dates, esdeveniments, comparacions..., persones autosuficients? Ho dubto tant...

Vull alumnes que vulguin saber que la Segona República Espanyola tingué els anomenats Bienni progressista i Bienni Negre. No vull imposar coneixements. Vull que siguin ells que necessitin saber que la història, l'art, la filosofia, són competències necessàries. La història es repeteix, i s'ha de conèixer el passat per no cometre els mateixos errors al futur...

D'acord doncs, i com ho faig?