Anàlisi Lexicomètric

Anàlisi Lexicomètric 

Benvinguts a l’última entrada del Blog pel que fa a l’assignatura d’Escriptures Hipertextuals.

En un primer moment vaig voler dur a terme l’anàlisi de dos blogs d’història de l’art, però vaig veure’m sobrepassada per la complexitat dels programes –i sobretot pel fet d’haver de passar a format .txt una URL–.

En aquest cas, procedirem a fer un anàlisi lexicomètric, però donat la meva falta d’erudició amb tot al que a la informàtica es refereix, he optat per dur a terme aquest anàlisi a través de dos capítols de dos llibres diferents: el primer text el conforma el capítol III. “La sociedad como realidad subjetiva” (pp. 164-226),  de P. L. Berger i T. Luckmann a La Construcción Social de la Realidad; el segon text forma part de la “Part III: Persona” de George H. Mead (pp. 167-244).  

Atès que els textos seleccionats estaven en format PDF, he procedit a copiar-los i transformar-los en format .txt, amb els noms de MEAD i LUCKMANN. 

Els termes en els que s’aplicarà aquest anàlisi formen part de la doctrina sociològica del coneixement i de la formació de la personalitat.

L’home socialitzat compta amb el que George H. Mead (1863-1931) anomena el “I” i el “me”: el “I” és el “jo” pur, l’organisme, i el ‘me’ és allò que han creat fora de mi, però que de manera inherent em pertany: “se refiere a la internalización en mí de las expectativas que un otro tiene de mí” [1]–. Aquests conceptes també es poden anomenar “jo superior” i “jo inferior” ((P.L. Berger i T. Luckmann): “en el individuo  totalmente socializado existe una dialéctica interior contínua entre la identidad y el substrato biológico [...]. Esta dialéctica suele aprehenderse como lucha entre un yo "superior" y un yo "inferior" [...] el yo "superior" debe afirmarse repetidamente sobre el yo "inferior"[2]”: el que els autors pretenen explicar és el mateix a allò que fa referència Mead, entenent-ho en tant que el “jo superior” correspon al “me”, essent aquest “jo” la identitat social creada d’un mateix, mentre que el “jo inferior” correspondria al “I”, essent el substrat biològic, és a dir, l’instint de l’home.

Primerament, s’ha de tenir en compte el nombre de pàgines de cada text: El capítol de Berger i Luckmann compta amb 62 pàgines, mentre que la part III corresponent al text de G. H. Mead compta amb 77 pàgines.

La wordlist que es buscarà serà:

·         - Rol

·        -  Roles

·         - Sociedad

·         - Instituciones

·         - Hombres

·        -  Mujeres

·         - Estereotipos

·         - Instituciones

-     - sociedad

·          - proceso

          La primera cerca amb la paraula "rol" ha donat 8 resultats al text de Berger i Luckmann, en detriment dels 0 resultats al text de Mead.

Durant la cerca de la paraula en plural “roles”, ha donat 17 resultats en el text de Berger i Luckmann i altre vegada 0 al de Mead.

Amb la cerca d’aquestes paraules i, malgrat la temàtica d’ambdós textos corresponen a la mateixa disciplina d’estudi, respon a que els autors Berger i Luckmann consideren que els rols són un dels mecanismes més importants que desenvolupen els humans per viure en societat, mentre que Mead no ho considera de la mateixa manera.

La següent cerca consistirà de les paraules “hombres” “mujeres” i “personas”: 

Aquesta cerca ha resultat important per tres motius: el primer, que denota l'ús del substantiu "dona" en els textos de Berger i Luckmann (3), amb els 0 resultats del text de Mead; en segon terme, els sociòlegs Berger i Luckmann usen més el substantiu "home"(8) que Mead (3), però fixem-nos en un dels contextos de la frase que usa Mead: "es necesaria la investigación de los hombres de ciencia" . En cap moment usa el neutre "persones" o "individus" de ciència, pressuposant un component clarament masclista. En darrer terme, la cerca de "personas" dóna un gir bastant gran: l'ús per part dels sociòlegs és de 9 (~11%), mentre que Mead usarà aquest terme 68 vegades (~86%). 

La cerca amb "estereotipos" no dóna resultats. 

seguidament es busca la paraula "instituciones": 

s'observa que Mead l'usa 5 vegades en detriment de les 3 de Berger i Luckmann. Resulta una mica paradoxal atès que són Luckmann i Berger uns autors prolífics en l'àmbit de la sociologia i argumenten els seus textos en base a les institucions de la societat, així que es cerca el terme "sociedad": 

de 148 resultats, 83 pertanyen al text de Berger i Luckmann i els 65 restants al de Mead: això suposa un 56% enfront un 43% d'ús. Resulta lògic atès que els sociòlegs Luckmann i Berger condicionen tots els seus textos per la societat al posar-la com l'inici de la socialització dels infants a través de la imposició dels rols. 

Finalment, es fa la cerca de la paraula "procesos": 

S'obtenen 210 concordances, 37 de les quals pertanyen al text de Berger i Luckmann, i les 173 restants al text de G. H. Mead: això suposa un ~18% enfront un ~82%. 

Amb aquest breu anàlisi podem concloure que els textos guarden certa relació en el que al seu àmbit d'estudi es refereix però usen un vocabulari molt variat; és important esmentar la falta d'ús de substantiu "dones" per part de Mead, però per altra banda el seu ús del neutre "persones", en detriment dels mots usats per Berger i Luckmann. Es tracta d'una temàtica sociològica en la que s'intenta examinar en quin moment l'home actua socialment condicionat per les institucions i per els altres, de com la societat imposa rols que s'han de complir per no esdevenir un paràsit social o simplement trencar amb ella.

________________

[1] Wikipedia (2016).  George H. Mead. [en línia] URL: https://es.wikipedia.org/wiki/George_H._Mead [última consulta: 30 de maig de 2017]

[2] Berger, P.L..;  Luckmann, T. (1966). La construcción social de la realidad. Amorrortu Editores, Argentina (Col·lecció: Biblioteca de Sociologia). Pàg. 227