Catedral de Salisbury: Arquitectura Gòtica

Vaig llegir-me “Els Pilars de la Terra” de Ken Follet per primera vegada fa uns vuit anys, quan encara no havia estudiat història de l’art, i encara així em fascinà; a partir d’aquest llibre va ser quan vaig adonar-me’n de què era la meva passió,vaig començar a analitzar les esglésies i les catedrals, els monestirs, els castells, buscant elements característics de cada època, descobrint pels detalls dels monuments el segles als que pertanyien.

            Després d’estudiar història de l’art i haver profunditzat en l’arquitectura gòtica vaig tornar a llegir-me el llibre, aquesta vegada entenent tots els elements que descrivia, visualitzant les voltes, els arcs, els pilars...

            Gràcies a una de les meves passions que és la lectura vaig descobrir la meva passió per l’arquitectura, per això he centrat aquest últim treball en la Catedral de Salisbury: malgrat que la Catedral de Kingsbrigde és fictícia i, malauradament no es pot estudiar, la Catedral de Salisbury és la més famosa del país per comptar amb la torre d’agulla més alta de tota Anglaterra i guarda molts elements que són patents i recognoscibles en el llibre.

            L’estructura que faré servir en aquest últim treball serà un plantejament més profund en l’àmbit històric que en els elements característics de l’arquitectura gòtica, encara que també se’n farà esment. Usaré la fitxa tècnica adequada a l’arquitectura per a justificar l’obra d’art i em centraré en contextualitzar la catedral dins del món medieval tant anglès com europeu. Tractarem la societat medieval des del punt de vista de la societat urbana que duen amb si les catedrals gòtiques; veurem les diferències més notables entre l’arquitectura romànica i la gòtica i intentarem viatjar fins a la cultura i la religió que va dur a terme la construcció d’aquests colossals monuments històrics.

           

Fitxa Tècnica: Catedral de Salisbury

[1]

IDENTIFICACIÓ I CARACTERITZACIÓ

      Nom de l’obra: Catedral de Salisbury

      Autor/Arquitecte: Elías de Dereham

      Comitent: Bisbe Richard Poore

      Estil i Període: estil Gòtic, època medieval, gòtic primerenc anglès

      Cronologia:  1220 – 1266, segle XIII

      Localització: Wiltshire, Salisbury, Gran Bretanya

      Tipus d’edifici: Catedral Gòtica

      Materials: pedra de Purbeck i pedra de Chilmark, entre d’altres

ANÀLISI DE L’OBRA

[2]

Ens trobem davant d’una catedral de planta de creu lorena amb un doble transsepte creuat acabada amb una capçalera quadrada, la qual cosa dóna major amplada a la catedral.

            Per a dur a terme la descripció de les parts de la planta de la catedral he dotat les parts amb lletres de l’abecedari (a – q) per a poder facilitar el seguiment del recorregut. La descripció de les parts comença des de la façana occidental situada a l’oest de la catedral (a). A l’entrar es trobem tres naus: la nau central (b) i les dues naus laterals: nau lateral nord i nau lateral sud (respectivament c, d). Les dues naus laterals mesuren 6 metres d’amplada, mentre que la central en mesura 12. Al costat de la nau lateral nord, trobem el pòrtic nord (e).

            Seguint per la nau central en direcció est, trobarem en primer transsepte que creua la planta, el qual dividirem en dos: el transsepte nord (h) i el transsepte sud (i). En el lloc d’unió entre les dues parts del transsepte amb la catedral hi trobem el creuer (g) que sustenta la torre de l’agulla.

            Abans de seguir avançant en direcció est, canviarem cap al sud, on hi trobarem els claustres (q), els quals mai havien format part d’una fundació monàstica i havien estat dissenyats exclusivament per a albergar les processions i com a lloc de lectura i esbarjo. A l’est dels claustres hi trobem la sala capitular (f) de forma octogonal  construïda en 1260 per a les celebracions de l’òrgan de govern de la catedral anomenat “Capítol”. La sala capitular conté la millor conservada de les quatre reproduccions originals de la Carta Magna i un fris medieval esculpit amb escenes de l’Antic Testament.[3]

            Tornant a la part central de la planta, just després del creuer hi trobem el cor (j) que dóna pas a l’altar (m) situat entre el segon transsepte que creua la planta, el qual està dividit en la capella matutina (k) i la sagristia (l) de forma octogonal. Situat dins de l’altar hi trobem la capella dedicada al bisbe Audley (p) construïda l’any 1524.  Darrera de l’altar, està situada la capella de la Trinitat (m) on descansen les restes al sepulcre del Bisbe Osmund  (o).

            Dins de la catedral, observem les característiques pròpies de l’estil gòtic anglès. Les tres naus de la catedral estan separades per pilars[4] i petites columnes adossades al marbre Purbeck[5]. L’altar major es troba en el creuer amb la qual cosa es formen dues àrees cobertes i separades, com si fossin dues esglésies. Trobem dues entrades a la catedral: la de la façana principal orientada a la part occidental i resguardada per un pòrtic, té la funció de rebre als laics, mentre que l’àrea coberta que es troba darrera de l’altar major és única i exclusivament per albergar a la comunitat eclesiàstica.

            La longitud total de la planta de creu lorena és de 142 metres; el transsepte més allargat en mesura 61 –exactament la mateixa mida que té la nau occidental–.

Cal esmentar que tota la catedral està construïda a partir de voltes de creueria partides en quatre i interposades entre elles. Del creuer en surt la torre que corona amb la tant famosa agulla de més de 120 metres d’alçada, la qual està constituïda per tres cossos de finestres sobreposades i, al damunt, la piràmide octogonal que forma l’agulla. Junt als murs de la catedral es troba l’anomenada aula plumbea que complia la funció d’estrada per al bisbe. La disposició general de les naus de la catedral és la mateixa que la de les catedrals franceses; està composta per tres elements: arcuacions[6], triforis[7] i claristori compost per les finestres amb vitralls.

[8]         

 L’altar major i tota l’església estava dedicada a la Verge. A mitjans del segle XIII la devoció a la verge era la predominant, més que als màrtirs o apòstols.

Va estar en construcció durant 46 anys tot i que hi ha hagut diferents remodelacions. En 1284 s’hi va afegir un claustre. Abans d’acabar per complet la catedral se l’hi va afegir la sala capitular, la qual compta amb una cúpula on el pes recau en un sol pilar.

La funció de la Catedral de Salisbury és la de constituir la seu de la diòcesis, la qual, abans, es trobava a Sarum. L’edifici s’adequa totalment a la seva funció.

            Pel que fa a l’alçat de la catedral, els elements de suport d’aquesta són els pilars, els murs, els arcs, les voltes, els pinacles[9], els arcbotants[10] i els contraforts. Un element característic de la catedral són les voltes de creueria (composta per arcs ogivals creuats) que formen el sostre de tota la catedral, sustentades pels triforis.

Aquestes voltes formades per arcs creuats creen una espècie d’esquelet format per nervis on, l’espai que hi ha entre aquests nervis s’omple amb plementeria[11].

            La llum de la catedral entra a través del claristori i de les grans finestres amb vitralls, donant una sensació de coloració que envolta tot l’interior.

En referència a la façana occidental que dóna a l’oest, trobem una façana de pantalla la qual oculta els tres nivells en els que es divideix la nau central composta per dues torres d’escales a cada extrem, amb dos contraforts amb nínxols[12]. La part central de la façana està coronada per un frontó que conté quatre finestres de forma ogival, coronada per dues finestres rodones; sobre aquestes finestres, es troba la rosassa en forma de trèvol de quatre fulles que conté una estàtua de Crist.

A la façana hi podem diferenciar tres nivells: el primer nivell format pel pòrtic on intuïm el trifori decorat per escultures[13] (de tots els nínxols que hi ha a la façana, 73 compten amb una escultura); una porta principal amb dues portes secundàries a ambdós costats. Al segon nivell els tres arcs ogivals dissimulen tres nivells que observem a les naus laterals, adornats també amb diverses escultures. Al tercer nivell hi trobem una gran cimbra de pantalla de forma triangular adornada amb una escultura coronant-la.

Pel que fa a la decoració i a la integració de l’escultura i la pintura a l’interior i l’exterior, vegeu “Obres d’Art i Catedral de Salisbury”.

La catedral de Salisbury és un dels pocs exemples on l’integració urbanística de l’edifici és nul·la; es troba aïllada en una extensió de terreny d’herba, ja que es va ordenar la construcció de la catedral en un punt concret segons un mite[14]. De forma més comú, vegem la integració d’edificis monumentals dins de marcs urbanístics que res tenen a veure amb el monument o que bé es troben en una època posterior o anterior i donen una visió d’homogeneïtzació de cultures i èpoques en un mateix territori.

L’evolució històrica de la Catedral de Salisbury és contínua[15]. El cos principal de la Catedral fou consagrat el 29 de setembre de 1258, però el projecte era molt més ambiciós: probablement es completà el conjunt del campanar –que fou enderrocat–, els claustres, la sala capitular, i la façana oest durant 1266. Els arquitectes de la Catedral en un principi no tenien la intenció de construir l’agulla de la torre del creuer, per tant, el pes extra que pressionava el centre de la catedral va començar a distorsionar-la, empenyent les columnes i col·lapsant l’edifici des del centre, per la qual cosa, a meitat del segle XIV es començà a enfortir l’estructura interna de l’edifici afegint-hi contraforts addicionals i les tant conegudes voltes de creueria entre els dos conjunts de creuers. Altres canvis notables foren la construcció de les capelles tant a l’interior com al costat de la Catedral dedicades als primers bisbes i fundadors.

Gran Bretanya i Europa: Context Històric

Ens trobem en ple segle XIII, dins d’un marc ple de creuades[16] en la Europa Llatina. Durant el segle següent, tota Europa fou assolada per la Pesta Negra dels anys 1348-1349 que matà a quasi la meitat de la població. Gran Bretanya es troba involucrada en llargues i esgotadores guerres contra França. La població descontenta de Gran Bretanya donarà pas a la Rebel·lió de Wat Tyler[17] de l’any 1381. Encara totes aquestes penúries, la Catedral de Salisbury continuarà creixent al llarg dels anys.

            L’art gòtic és l’expressió de la cultura urbana de la Baixa Edat Mitjana: mostra la prosperitat econòmica i la supremacia cultural de l’època. L’arquitectura religiosa seguirà essent la més important substituint els monestirs per catedrals; s’observarà també en aquesta època un increment de l’arquitectura civil, on els exemples més importants seran els palaus.

            Si l’art romànic és l’expressió d’una societat rural de pagesos, l’art gòtic és l’expressió de la societat urbana amb universitats, burgesia i cultura.

ORIGEN. FUNDACIÓ. FUNDADORS.

El bisbe fundador de la Catedral de Salisbury fou el Bisbe Osmund[18] (bisbe des de 1072 fins a la seva mort el 1099), el qual aixecà una catedral l’any 1075, al costat del castell que s’havia construït en aquell turó. Foren uns anys difícils deguda a la mala relació amb els militars del castell confrontant amb els clergues de la catedral i per la sequera prolongada que aquell turó oferia.

            En 1220, el Bisbe Poore va decidir que es canviaria l’emplaçament de la catedral per evitar confrontacions entre els senyors del castell i per evitar la sequera que assolava contínuament el turó.

La primera pedra de la Catedral de Salisbury fou col·locada el dia 28 d’abril de 1220 segons la llegenda que explica que el bisbe Poore de Old Sarum ordenà a un arquer disparar una fletxa en la direcció on s’havia de construir la catedral; disparada des de Old Sarum en direcció sud, a 3 quilòmetres, la fletxa colpejà un cérvol que morí a l’emplaçament que ocupa ara la catedral.

La construcció de la catedral en gran mesura fou gràcies a les aportacions i patrocinis dels poderosos, entre ells, el més destacat, el mateix rei Enric III[19].

Els bisbes més importants de la història de la Catedral de Salisbury foren, el seu fundador el Bisbe Osmund (1072-1099), Richard Poore (1217-1228) –ambdós enquadrats dins dels seus orígens a Old Samun, i Poor inclòs dins de la “nova” catedral de Salisbury–, Robert Wyville (1330-1375), Richard Beauchamp (1450-1481), Edmund Audley (1502-1524), Seth Ward (1667-1689) i Shute Barrington (1782-1791). A partir del segle XIX, els bisbes no foren els encarregats de les remodelacions i modernitzacions o restauracions de la catedral, doncs el poder amb el que comptaven abans havia desaparegut.

INTERVENCIONS DES DE LA CREACIÓ DE LA CATEDRAL

Com s’ha comentat anteriorment, la primera intervenció de la catedral fou durant la meitat del segle XIV; el 1320 s’afegí la torre de l’agulla que, segons sembla, resultà danyada pocs anys després de la seva construcció, la qual cosa va obligar al  reforçament dels contraforts i l’afegiment de les voltes de creueria per a distribuir el pes de la torre, bastida que encara existeix actualment.

            La catedral de Salisbury es convertirà en un centre d’aprenentatge, construint l’any 1445 una biblioteca i una sala de conferències a sobre del claustre oriental.

            El Bisbe Beauchamp va reconstruir l’extrem oriental de la catedral al voltant del santuari i la capella dedicada a la Verge i la volta de pedra construïda sobre el creuer de la catedral l’any 1479.

            Durant l’any 1526, instal·lada ja la Dinastia Tudor[20], el Bisbe Audley oferí la incorporació de l’Altar Major (usat també com el sepulcre de Pasqua). Una dècada més tard, sota el regnat d’Enric VIII[21] es produeix el trencament amb l’Església Catòlica romana, establint-se ell mateix com a cap de l’Església Catòlica Anglesa (Església Anglicana) i abolint el culte als sants, les oracions pels morts i els patrons de culte medieval.  L’any 1538 es destrueix la capella dedicada al Bisbe Osmund; nou capelles foren destruïdes deu anys més tard, junt amb les relíquies dels sants i, deguda a la nova “adoració” imposada per Enric VIII, abolint el llatí i implantant l’anglès, els altars de pedra van ser substituïts per taules de fusta. Durant aquesta època es van perdre la major part dels llibres medievals usats per al culte i la predicació tingué un nou paper rellevant.

            És important mencionar que, ja que Salisbury no fou construïda sobre un monestir romànic, com les catedrals de Canterbury o Durham, no va haver de ser refundada per complet: l’organització de la catedral no va canviar i fou en aquest segle on començà la tradició de cantar en els serveis de matines.

            Durant en transcurs de l’any 1612, la ciutat de Salisbury s’emancipa del control del Bisbe. L’any 1642 comença la Guerra Civil Anglesa [22]que durarà fins 1651. Més que com una guerra per controlar qui gorbernava, fou una guerra per decidir com s’havia de governar –per aquest motiu també es coneix com La Revolució Anglesa–. Acaba el monopoli de l’Església Anglicana sobre el cristianisme a Anglaterra i aquests fets passen factura a la catedral de Salisbury: durant una batalla el 1645, la Torre del Campanar fou danyada, de la mateixa manera ho foren el claustre i els vitralls originals de les finestres superiors, les quals no foren reconstruïdes mai. 

            En 1660 es produeix la Restauració de la Monarquia i de l’Església Anglicana i el Bisbe Ward promociona reforces estructurals i reparacions de la catedral a les mans de l’arquitecte Christopher Wern: donat el gran pes que suportava la catedral, l’any 1668, Christopher Wren va haver d’instal·lar una estructura de bigues d’ancoratge per a evitar el col·lapse de la catedral i el seu enderrocament.

            Durant el segle XVIII, entre els anys 1737 i 1753 es restauren els sostres de l’extrem oest de la catedral; l’any 1758 s’enderroca la sala de conferències; el bisbe Barrington ordena la remodelació de la catedral a l’arquitecte James Wyatt el 1789: el rellotge de la catedral de Salisbury està datat del 1386 (el rellotge en funcionament més antic del món). Originàriament estava situat al campanar que es va destruir l’any 1792 a les mans de James Wyatt –qui canvià també l’emplaçament original del cor de la catedral, eliminà les pintures murals medievals i la decoració de les voltes, entre d’altres canvis menys significatius, com la creació de bancs–. Després de l’enderrocament del campanar, el rellotge es va guardar a la Torre de la catedral on es mantingué en funcionament fins ben entrat l’any 1884. Actualment, en l’any 2007, es van tornar a dur a terme els treballs de reconstrucció i reparació del rellotge.

            Des de les remodelacions de James Wyatt, l’aspecte exterior de la catedral gairebé no ha canviat. Després de les remodelacions d’aquest polèmic arquitecte, en 1814 s’instal·la un nou altar a la Capella Major, el 1850 es va restaurar la Sala Capitular intentant recrear el seu estat medieval després de tots aquells segles d’abandó.

            En 1860, l’arquitecte Sir George Gilbert Scott va revertir el treball de Wyatt, començant per reconstruir les pintures de les voltes, separant altre vegada la capella dedicada a la Verge del Presbiteri a través d’un altar major i reposant algunes de les vidrieres que Wyatt havia suprimit. Amb Gilbert Scott s’afegeixen noves escultures a la façana exterior oest.

            L’any 1887 el pare Henry Wills construí l’òrgan de la catedral de Salisbury, el qual fou modernitzat l’any 1934 afegint-hi una consola separada amb els acobladors i els pistons addicionals[23].

            L’any 2008, quan es compleix els 750 aniversari, instal·len la nova pila baptismal. Des del mateix any, el centre de la catedral compta amb una font de la mà de l’escultor William Pye, la qual s’integra de forma increïble al seu entorn, recreant un mirall i jugant així amb la llum.

Context Artístic: Art i Arquitectura Gòtica

L’estil gòtic avarca dels segles XIII al XV. Comparant-lo amb l’estil romànic arquitectònic, en l’estil gòtic canvien l’arc de mig punt per l’arc apuntat o ogival. El motiu d’aquest canvi és el pes (el pes baixa de forma vertical i únicament necessiten pilars aprovisionats de cimentació). Els pilars estan més separats i amb això aconsegueixen que el mur no tingui la funció d’un element de sustentació i pot ser substituït per finestres. L’estil gòtic apareix al segle XIII encara que a París podem trobar un exemple del segle XII (Monestir de Saint Denis). A la zona de París és on s’inventen l’arquitectura gòtica i es va ampliant durant tot el segle XIII).

Les catedrals gòtiques solen estar dedicades a la Verge. Les voltes gòtiques s’anomenen voltes de creueria i, a diferència del romànic, aquesta volta s’usa en tots els espais. Tenen la a mateixa virtut que l’arc ogival: el pes es desplaça de forma vertical. L’amplitud interior i l’alçada són molt majors que en l’arquitectura romànica. El cimbori desapareix, doncs ja hi ha molta llum gràcies a suprimir el mur. L’alçada de les catedrals gòtiques al costat de les cases era desproporcionada.

Les finestres gòtiques consten de vitralls –mosaics de vidre– de colors. Poden ser geomètrics o autèntiques obres d’art. Normalment representen personatges sants o escenes bíbliques. No és habitual trobar vitralls autèntics. Per la tècnica tal i com estan fets no perden els colors per l’erosió del sol.

Quan parlem de la pintura gòtica, veiem que es fa un avenç cap al naturalisme i la humanització de les escenes. Corregeixen errors anteriors del romànic. Ara els personatges religiosos s’humanitzen (senten dolor, alegria...). Les escenes que es representaven abans, en el gòtic, apareixen més similars a nosaltres.

Canvia també la tipologia de la pintura, la que dominava al romànic era la pintura mural al fresc, però en el gòtic, els murs de les esglésies desapareixen, així que no hi ha grans superfícies per a pintar i aquest tipus de pintura passa a ocupar un lloc secundari. El frontal d’altar desapareix. En certa manera l’aparició dels vitralls té relació amb el desús de la pintura mural. El més important de la pintura gòtica són els retaules.

Un retaule és una peça artística complexa que consta de múltiples escenes relacionades entre sí. Estan emmarcades amb arcs i columnes (elements arquitectònics). Són les obres més típiques del gòtic. Al llarg dels segles es va reduint les escenes (tríptics, díptics...). En el segle XV podem dir que apareixen els quadres[24].

L’escultura gòtica abandona la rigidesa de l’art romànic i adquireix una forma mes estilitzada i naturalista. A partir dels últims segles del gòtic, la pintura i l’escultura deixaran de ser sols un element decoratiu de l’arquitectura i passaran a tenir un paper propi per elles mateixes com a obres d’art, sense estar subjectes a un element arquitectònic com un timpà o un retaule.

            La nova visió d’un Déu més humà i més humanitzat, la nova òptica que allibera les formes de la figura, convertint-se en quelcom articulat ens porta a una representació més naturalista a l’escultura gòtica. Es rebutgen les posicions frontals i de perfil, es busca una realitat, una naturalitat que aviat arribarà al seu moment més culminant. És en aquest moment en el que s’independitzen les arts plàstiques: la pintura i l’escultura passen a concebre’s d’una forma autònoma i independent de l’arquitectura.

            L’escultura gòtica floreix a les façanes de les esglésies i catedrals, però s’aplica també a fonts i a tribunes, elaborant obres d’art treballades i majestuoses. En l’escultura gòtic es sofreix el canvi gràcies a la influència de les universitats en un sentit ideològic i intel·lectual.[25]

                Si ens referim a l’arquitectura gòtica, el seu reflex és en la catedral. Bàsicament es parlarà d’arquitectura religiosa i arquitectura civil. En referència als canvis enfront el romànic, serà essencial, com es comentava anteriorment, l’ús dels pilars i de les voltes, les quals restaran importància als murs –els antics encarregats de suportar el pes de la construcció–, doncs gràcies a la disposició d’aquests elements, el pes de l’edifici caurà verticalment en els punts de suport, la qual cosa permetrà reduir l’amplada dels murs, crear construccions més altes i esveltes i ocupar amb finestres els murs. Aquests pilars que seran els substitutius, poden ser cruciformes o poligonals i, depenent del tipus de volta que sostinguin, se li afegiran columnes com en el cas de Salisbury. Pel que fa als arcs ogivals i apuntats, aquests donaran una major sensació d’esveltesa i repartiran millor el pes.  La volta de creueria, la més usada en el gòtic, serà el resultat del creuament de les voltes de canó apuntades amb la finalitat de repartir el pes de càrrega. Les voltes van anar evolucionant al llarg del gòtic; al segles XII i XIII les voltes més usades eren les voltes de creueria simples, les voltes barlongas –volta de creueria que cobria un espai rectangular enlloc de quadrat– i les voltes sexpartides –volta de creueria amb un nervi que la talla i separa en sis–; al segle XIV les voltes més usades seguien essent les de creueria simples però també foren usades les voltes de tercelets[26];  per últim, les voltes que seran més usades al segle XV seguiran essent les voltes de creueria simples, les voltes estrellades i les voltes de nervis combats[27].

            El pes de les cobertes es carregarà sobre dels contraforts exteriors i dels arcbotants que seran multiplicats , permetent un major calat dels murs. Els contraforts es remataran amb pinacles en forma de fletxa; els contraforts es separaran del mur permetent l’existència de les capelles laterals.

            Les façanes es composen de tres cossos: el primer cos està format pel pòrtic amb un nombre no determinat de naus, i comptaran amb arquivoltes, timpà, llinda, muntants i mainells i, generalment, l’escultura decorativa es multiplicarà. El segon cos està compost per la rosassa; el tercer cos serien les torres que emmarquen la façana.  Les façanes es complicaran de la mateixa manera que ho fan les voltes; l’alçat de les façanes usarà alguns models concrets, com podrien ser el ad triangulum on la nau central sobresortirà en comparació amb les naus laterals; el model ad cuadratum  on la nau central no destacarà per sobre les laterals; i el model de façana en forma d’H, on els laterals de la façana acabaran amb torres que ocasionalment podran acabar en agulla.

La llum serà un element clau en l’arquitectura gòtica –les catedrals gòtiques estaven dedicades a la Verge i, amb la llum, veiem una clara al·legoria–, la qual s’aconsegueix a través dels vitralls i, com també hem comentat anteriorment, se suprimirà el cimbori i la llanterna, doncs la llum ja entrarà per altres punts.

            Un element que durant el romànic no s’havia tingut en compte era el vent. Els monestirs romànics no tenien una alçada suficient com per a sofrir les conseqüències d’aquest fenomen meteorològic, però les catedrals comencen a tenir una alçada mai abans aconseguida gràcies als pilars i a les voltes de creueria que sostenien els sostres –abans fets de fusta–. L’element que farà aquesta funció per a evitar les possibles esquerdes i moviments seran els arcbotants[28].

            Pel que fa a la decoració, amb el gòtic serà el moment en el que la pintura i l’escultura es valorin d’una forma independent a l’arquitectura. Encara així, ambdues arts estaran lligades plenament al moviment arquitectònic.

            L’arquitectura gòtica anglesa s’iniciarà amb una influència francesa que es trancarà a l’inici de la Guerra dels Cent Anys, desenvolupant-se de forma independent a la d’Europa i en destacaran tres etapes: el gòtic clàssic pertinent al segle XIII com seria la Catedral de Lincoln, el gòtic decoratiu com és l’exemple de la Catedral de Salisbury pertany al segle XIV per les contínues remodelacions que ha patit aquesta; i el gòtic perpendicular corresponent a final segle XIV i XV que buscarà com a màxim exponent la llum i l’alçada a través de finestres gegants amb vitralls. En aquest últim gòtic es començarà a recarregar l’interior de les catedrals amb la decoració.

Obres d’art i la Catedral de Salisbury

La catedral de Salisbury és la catedral més bella del gòtic anglès del segle XIII, i així queda patent en les obres de pintors romàntics més distintius i influents d’Anglaterra com va ser John Constable o William Turner.

En aquest apartat tractarem les obres d’art que estan integrades dins de la catedral de Salisbury, com seran la Carta Magna, la walking madonna o les escultures dels sepulcres, i també les que la reflecteixen, com seran les obres d’aquests autors mencionats.

            John Constable, aquest es va criar en el comptat de Suffolk, lloc del qual traurà la inspiració per als paisatges. Constable no és un pintor realista: no busca la màxima expressió de la natura en la seva realitat, sinó llocs en la natura on ell se sent en harmonia; pinta la seva pròpia experiència, donant un enfocament subjectiu i emotiu de la seva realitat.

            La pintura romàntica pretén demostrar que el tema essencial en tot és el paisatge, que tot allò que ho complementa és, simplement això: un complement.

            En referència a la obra de John Constable veurem dos exemples: La Catedral de Salisbury des del Jardí del Bisbe (1828) i La Catedral de Salisbury des dels prats (1831):

El que més protagonisme té dins d’aquest quadre són els arbres i el cel, doncs la catedral de Salisbury apareix en segon terme. La catedral acaba formant part del paisatge com un element més.

            Recordem que, amb aquestes obres, estem dins del romanticisme anglès: la tècnica pictòrica ha anat evolucionant al llarg del temps, el tractament dels colors és diferent, s’afegeixen les textures als quadres amb el relleu de la pintura.

            El comitent d’aquest quadre fou el bisbe John Fisher, íntim amic de John Constable, i fou el mateix bisbe qui decidí la vista des d’on seria pintada la catedral. Com un element característic i d’amistat, Constable afegí al mateix bisbe i a la seva dona al quadre, cosa molt poc habitual en l’artista.

            El quadre suposà un repte per l’artista doncs s’havia d’adaptar a les peticions del comitent. Constable intenta harmonitzar amb la natura a través de la integració de l’arquitectura dins del paisatge.

Es tracta d’una obra amb temàtica similar a l’anterior quadre.  John Constable torna a pintar la seva catedral preferida, integrant novament l’arquitectura dins del paisatge. Aquesta vegada trobem un arc de Sant Martí que rodeja la catedral, que simbolitza l’esperança i la transcendència –cal esmentar que el quadre fou pintat després de la mort de la dona de Constable, amb la que simbolitza aquest arc de sant Martí–. Ocults dins del boscatge s’intueixen uns panteons, els quals simbolitzen el més enllà, mentre que el riu és un símbol de renovació i de vida. El freixe que apareix a la esquerra del quadre representa la fortalesa.

            Tots els elements integrats dins d’aquest paisatge tenen una varietat simbòlica molt important, doncs cada un transporta a l’espectador a un punt diferent de la vida, però sense els quals no es pot concebre aquesta.

            Aquesta obra és l’afirmació dels pensaments de Constable en una època de la seva vida difícil on transmet la seva inestabilitat i el seu abatiment. 

[31]         En referència a la obra de William Turner, aquest es començà a treballar més cap al surrealisme pintant bàsicament amb aquarel·les, Turner plasmà la imatge de la catedral de Salisbury des del claustre sud (. Hi observem la torre de l’agulla que es deixa a entreveure pels forats de l’arcada del claustre; hi observem dues petites figures vestides de color blanc amb la qual cosa es mostra la magnificència de l’edifici. No es tracta, com en el cas de Constable, un quadre on el paisatge és el més important, sinó que la catedral està al centre de la composició i la visual que usa l’autor és fora del pla de visió, la qual cosa dóna una sensació d’integració dins del quadre, com si l’espectador veies el mateix que Turner. El color que domina la composició és el beix que xoca amb el blau clar del cel.

Ja s’ha parlat sobre les obres que estan reflectides en la Catedral, però anem a mirar ara les obres d’art que hi són integrades. No es pot parlar sobre cada obra d’art que trobem dins de la catedral, per això s’ha fet un recull de les més importants: sobre les escultures al jardí de la catedral; els vitralls de la catedral, el monument a Hertford i la Carta Magna que, encara no tractar-se d’una obra d’art, és d’importància extrema el conèixer-la.

En referència a la Carta Magna, la que es conserva a la sala capitular de la catedral és una de les quatre còpies i la millor conservada (es diu que n’eren quaranta còpies). La Carta Magna fou firmada el 15 de juny 1215 on el rei John Landless estampà el seu segell  i constitueix un dels documents més importants de la humanitat: fou el document que, per primera vegada en la història, va establir una relació entre el rei i el poble, a part dels drets d’aquest últim. La Carta Magna es va signar a propòsit d’uns barons descontents amb els abusius impostos ordenats pel rei per a finançar la guerra. Està escrita en paper vitel·la[32] usant el llatí medieval abreviat, formidablement conservada tot i tenir gairebé 800 anys. Aquest document és la base del sistema legal actual i, inclòs, de la democràcia.

            Quan parlem d’obres d’art, pot ser ens ve al cap una escultura, o un quadre, o un grup escultòric... un vitrall és una obra d’art i la Catedral de Salisbury n’és plena d’ells. Ja que no es pot parlar de tots i cadascun d’aquests vitralls, parlarem del vitrall dedicat a “els presoners de la consciència” per Gabriel Loire que es troba a la part est de la planta de la catedral, a la capella de la Trinitat.

[33]         Gabriel Loire creà aquest vitrall l’any 1980 que tracta la temàtica dels perseguits religiosos. Es denominen “presoners de consciència”[34] a aquells que són fets presoners donada la seva raça, color de pell, religió, idioma, orientació sexual...

            Aquest vitrall fou una resposta cristiana a la violència i a les injustícies comeses, commemorant així a les víctimes.

[35]         Sobre el Monument a Hertford, el qual es troba a la part dreta de la capella de la Trinitat, hi trobem enterrats el comte de Hertford Edward Seymour i la seva dona Catherine Grey. El sepulcre ens mostra les efígies del comte i la seva dona rodejades per les figures dels seus fills (Edward i Thomas). La data exacta de la construcció d’aquestes tombes no és exacta, però es creu que va ser aproximadament l’any 1625.

            Les estàtues, relleus i gravats dels sepulcres ens donen la informació ja no només de com evoluciona l’estil en cada període del gòtic, sinó que ens mostra els canvis en les costums i les modes d’aquests períodes.

[36]         A l’exterior de la catedral hi trobem una escultura molt important: la Walking Madonna, creada per Elisabeth Frink l’any 1981. La Walking Madonna o la Verge Caminant és una escultura que trenca amb la iconografia clàssica de la Verge, sempre absent i mirant al cel. L’escultura du roba fins als peus que l’aire enganxa al seu cos i dóna moviment. Du un calçat particular i còmode –uns peücs tancats i lligats amb cordons–  doncs, com el seu propi nom indica, li queda molt per caminar. El rostre de la verge no mostra aquella voluntat d’obediència i resignació cristianes, sinó que mira on va, busca el seu objectiu i té clar quin és. La verge dóna l’esquena a la Catedral, la qual cosa es pot interpretar de moltes maneres: alguns pensen que es tracta d’una al·legoria a la dóna i al seu paper dins de l’Església, donant-li l’esquena i caminant pel seu propi peu. Particularment, crec que també es tracta d’una al·legoria, però en la que la Verge busca a la gent per salvar-la, abandonant la seguretat de la catedral que li han dedicat.

             

Context Religiós i Cultural

Ens trobem dins d’una societat molt canviant: recordem que encara parlem de l’Edat Mitjana, però no aquella en la que els ciutadans no tenien ni veu ni vot. En aquesta època sorgeixen noves classes socials, tant importants com la burgesia, gràcies al desenvolupament del comerç i la millora de les comunicacions. Parlarem també dels comerciants, dels artesans, però també dels grups marginats de la societat.

            Seguim estant en una època dominada pel teocentrisme, però si bé abans tot era dedicat a Déu, ara la Verge Maria ocupa el seu lloc: la major part de les catedrals gòtiques són eixides en nom de la Mare de Déu.

El llibre més llegit durant l’època gòtica fou “La llegenda àuria”, que fou composada pel bisbe de Gènova Joan de Voragine l’any 1280 aproximadament. És important també mencionar “L’Evangeli de la Infància” de Sant Tomàs on es narra la vida de Crist quan aquest era petit. Aquest llibre –que no evangeli– datat dels segles II i III d.C,  va fer més propera a la Verge Maria als seus devots. Bàsicament en l’època gòtica, la Verge era refugium peccatorum: cuidarà als malalts, atendrà als pobres i als humils, ajudarà als que ho necessiten.

            La Verge arribarà a ser tant propera als seus fidels que, a finals del segle XIII, la interjecció in nomine Domine ja no s’usarà, sinó que serà in nomine Dame. 

            Durant tot el treball s’ha estat parlant de la Catedral de Salisbury però, què és una catedral? la definició que dóna el diccionari és “temple en el qual el bisbe té la seva seu o càtedra. La catedral és l’església principal d’una diòcesis i el lloc des d’on el bisbe s’encarrega de difondre la doctrina religiosa i de prestar servei a la comunitat”[37]. Però la catedral no només és això; la catedral serà un centre d’acollida social on el poble es reunirà; la catedral serà l’evolució, la modernització, serà un símbol de poder i de fe. Les catedrals eren la imatge de la ciutat que les construïa, eren el reflex i el prestigi de la seva societat.

            Es diu que la Catedral de Salisbury és la que va inspirar a l’escriptor Ken Follet per a recrear la catedral –fictícia– de Kingsbridge al seu best-seller Els Pilars de la Terra. Per a dur a terme la mini-sèrie televisiva del llibre, es van usar tomes de la part exterior de la Catedral de Salisbury recreant la de Kingsbridge.

LA CIUTAT MEDIEVAL

 A partir del segle XI amb el final de les guerres i de les invasions es recupera la vida urbana. Els agricultors començaren a produir més del que necessitaven (excedent de producció) i necessitaven desfer-se d’aquests productes, per tant, sorgeixen els mercats per als intercanvis artesanals i productes agrícoles; aquest creixement de les ciutats va afavorir a la emigració i es produí un èxode rural del camp a la ciutat. A partir d’això, sorgeix una noca classe social: la burgesia, la qual es beneficia d’aquestes activitats econòmiques. Aquests artesans s’organitzaven en gremis[38] els quals estaven jerarquitzats en tres esglaons: aprenents, oficials i mestres. Els productes artesanals es fabricaven als tallers que es creaven a les ciutats.

La ciutat medieval es caracteritza pels espais públics que es destinen al comerç i les manifestacions religioses; es reconstrueixen les muralles romanes a finals del segle XIII i es converteixen en el símbol del poder de la ciutat; la porta de les muralles serà la delimitació: serà el lloc d’entrada a la seguretat de l’home medieval, mentre que fora dels murs de la protecció de les ciutats és on habiten els dimonis i tots els mals.

Els habitants d’aquestes ciutats eren els burgesos, que no depenien de cap senyor feudal i que tenien ingressos suficients, on podíem diferenciar a l’alta burgesia, és a dir, grans comerciants i banquers, i a la petita burgesia, com els mestres artesans i els petits comerciants; la gent humil que solien ser els oficials i aprenents dels gremis, i les minories marginades com els jueus que, encara tenir grans fortunes, vivien en barris separats.

Pel que fa al tipus de govern de les ciutats, al principi estaven organitzades a través de les assemblees ciutadanes, però més tard i amb la urbanització que es sofrí durant aquells segles, foren escollits els Alcaldes que crearien els primers Ajuntaments, però amb el temps, les famílies més riques i influents de les ciutats es farien am els poder i el seu govern.

            Durant la Baixa Edat Mitjana, els centres neuràlgics de la ciutat eren la catedral i la plaça, on es duien a terme els intercanvis entre comerciants i les reunions civils i militars. És a partir d’aquesta època en la que els mestres constructors/arquitectes volen donar a conèixer el seu nom i deixar de ser anònims com passava en els períodes anteriors.

            A partir de la millora de les condicions de vida i recuperant la vida urbana, dins d’aquestes ciutats començaran a aparèixer les universitats. Es comença a dedicar més temps a la cultura gràcies a les millores en les condicions econòmiques dels seus habitants.

            A part de les fires i els mercats on es venien aquests excedents agrícoles i artesanals, es recuperen també les rutes i el comerç marítim pel Mar mediterrani i Bàltic i l’Oceà Atlàntic: el Mediterrani comerciava amb el Pròxim Orient i amb l’Imperi Bizantí important productes luxosos i exportant productes manufacturats; l’Oceà Atlàntic i el Mar Bàltic de sud a nord es duien matèries primeres, mentre que a la inversa en duien productes manufacturats.

            A Salisbury, no es limità tota aquesta energia en el projecte de la construcció de la catedral: la ciutat de Salisbury es converteix en un centre destacable d’educació gràcies a la fundació del De Vaux College l’any 1261 i la Universitat de Sant Edmund. Encara que l’educació deixà d’estar en mans únicament de l’Església, les universitats precisaven de personal docent procedent del clergat per a impartir els coneixements. A finals del segle XIII s’establí el mercat de Salisbury –que està en funcionament actualment els dimarts i dissabtes–, la qual cosa aportà grans riqueses a la ciutat i ajudà a expandir-se fins a acabar sent la setena ciutat més gran del Regne Unit. 

            Tot i que no hi ha evidència de que Salisbury es convertís en un lloc de peregrinació de masses, sí és cert que durant el catolicisme anglès medieval la catedral de Salisbury era un lloc de reunió i de culte.

               

Documents Bibliogràfics

Azcárate, José María. Arte Gótico en España. Tercera edició. Madrid: Ediciones Cátedra, 2000. (Col·lecció: Manuales de Arte Cátedra).

ISBN: 84-376-0895-3

Bargali, Sandra. El Siglo XIV. Primera edició. Barcelona: Electa Editors, 2006. (Col·lecció: Los siglos del arte, vol. X)

ISBN (obra completa): 978-84-8156-401-3

ISBN (volum X): 84-8456-401-X

Cerón Giner, F.; Fernández Vega, L.J.; Hernández Moreno, M.A.; Gárriz Ezcurra, J. La Baja Edad Media: Recuperación del Mundo Urbano. Instituto Severo Ochoa, Departamento de Geografía e Historia., Ministerio de Educación y Cultura, Madrid, 2014. [en línia] [Edició en PDF] URL: <http://www.educacion.gob.es/exterior/centros/severoochoa/es/departamentos/historia/material_julia/Recuperacion_vida_urbana.pdf> [Consulta: 23 desembre 2014]  

Durand, Jaume; Soler Llopis, Joaquim; Masafret Seoane, Marta. El Gótico. Segona edició. Barcelona: Larousse Editorial, 2001. (Col·lecció: Re-Conocer el Arte)

ISBN: 84-8332-803-8

Esturismo. Reino Unido: La Catedral de Salisbury. [en línia] URL: <http://www.esturismo.eu/Reino_Unido/Salisbury/Slby-catedral.html> [Consulta: 20 desembre 2014]

García Marsilla, Juan V. Història de l’art medieval. Publicacions de la Universitat de València: València, 2002.  (Col·lecció Educació) (Vol. 59)

ISBN: 84-370-5480-X

June Osborne, Deana de Salisbury. Salisbury Cathedral: La catedral británica más bella del siglo XIII. 2011 [en línia] [Edició en PDF] URL. <http://www.salisburycathedral.org.uk/sites/default/files/Welcome_Leaflet_Spanish.pdf> [Consulta: 16 desembre 2014]

López Cruz, Adrià. Castells, Monestirs i Catedrals: Catedral de Salisbury. 2011 [en línia] URL: http://www.castellsmonestirsicatedrals.com/2011/11/catedrz.html [Consulta: 22 desembre 2014]

Martindale, Andrew. El arte gótico. Segona edició. Barcelona: Ediciones Destino, 2002.

ISBN: 84-233-2347-1

Ojeda, César. Catedrales de Inglaterra: Catedral de  Salisbury. 2012. URL: <http://www.odisea2008.com/2012/08/catedrales-de-inglaterra.html> [Consulta: 16 desembre 2014]

Pijoán, José. Summa Artis: Arte Gótico de la Europa Occidental. Dotzena edició. Madrid: Editorial Espasa Calpe, 1999. (Col·lecció: Historia general del Arte, vol. XI).

ISBN (obra completa): 84-239-5200-2

ISBN (volum XI): 84-239-5211-8

Prieto, Eduardo. Arte de la Edad Media: La arquitectura gótica en Inglaterra y España. [en línia] [Edició en PDF] Historia del arte y la arquitectura. Departamento Composición Arquitectónica. Universidad Politécnica de Madrid, 2014. URL: <http://www.aq.upm.es/Departamentos/Composicion/webcompo/Historia%20del%20Arte/2014/Grupo%20R/37%20Arquitectura%20gotica%20en%20Inglaterra%20y%20Espana.pdf> [Consulta: 22 desembre 2014]

Quílez i corella, Francesc; Manote i Clivilles, Maria Rosa; Marot, Teresa; Ruiz i Quesada, Francesc. Guia d’art gòtic. Primera edició. Barcelona: Edició a la mà del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1998.

ISBN: 84-8043-045-1

Salisbury’s Cathedral [en línia] Anglaterra, 2013 URL: <http://www.salisburycathedral.org.uk/> [Consulta: 22 desembre 2014]

Tindall, Gillian. “Huellas del Medievo en Salisbury”. Diario la Nación. [en línia] [Edició digital] Sección Turismo, Argentina, 2014. URL: http://www.lanacion.com.ar/205356-huellas-del-medievo-en-salisbury [Consulta: 20 desembre 2014]

White, Gleeson. Bell’s Catherdals: The Catherdral Church of Salisbury. [en línia] [edició digital], 2007. URL: <http://www.gutenberg.org/files/23668/23668-h/23668-h.htm> [Consulta: 15 desembre 2014]

Wikipedia. Bishop of Salisbury. [en línia] Wikipedia Espanya, 2014. URL: <http://en.wikipedia.org/wiki/Bishop_of_Salisbury> [Consulta: 13 desembre 2014]

Wikipedia. Salisbury Cathedral. [en línia] Wikipedia Espanya, 2014. URL: <http://en.wikipedia.org/wiki/Salisbury_Cathedral> [Consulta: 13 desembre 2014]

---

[1] Imatge de la Catedral de Salisbury. [en línia] [document gràfic] A:  http://www.vivireuropa.com/2013/11/la-catedral-de-salisbury-fuente-de-inspiracion.html

[2] Imatge de la planta de la Catedral de Salisbury. Modificada. [document gràfic] A: <http://www.salisburycathedral.org.uk/sites/default/files/Welcome_Leaflet_Spanish.pdf> [Consulta: 12 desembre 2014]

[3] Vegeu “Obres d’art i la Catedral de Salisbury”, pàgina 14

[4] Aquests pilars estaven adossats a la part exterior del mur de la catedral amb la finalitat de reforçar-la en els punts on la construcció suporta major càrrega.  

[5] El marbre de Purbeck és un tipus de pedra calcària que es troba a la península de Purbeck (Dorset, Anglaterra) i s’usa com a pedra per a edificis.  Aquest tipus de pedra es transforma amb les closques dels cargols i es coneix com a “marbre Purbeck” encara que no és totalment marbre.

[6] Element arquitectònic de suport vertical compost per una successió d’arcs. 

[7] Element arquitectònic situat a la nau central just sobre de les arcuacions que dóna a les naus laterals.

[8] Imatge de l’alçada de la nau central de la catedral de Salisbury, modificada amb anotacions pròpies [document gràfic] A: <http://tony66.blog.cz/0910/salisburska-katedrala>

[9] Element arquitectònic que compleix la funció de distribuir la força provinent dels arcbotants, usant la seva força per augmentar la força vertical sobre els contraforts i evitant així que la força lateral desestabilitzi els murs.

[10] Estructura en forma mig arc col·locada a la part exterior de l’edifici que transporta el pes de la volta fins als contraforts. 

[11] La plementeria és el conjunt de draps de pedra que cobreixen l’espai entre els nervis d’una volta de creueria. Aquests draps són elements passius sense acció estructural. 

[12] La part frontal té una capacitat per a 130 nínxols superficials on 73 d’aquests tenen una estàtua. La línia dels nínxols s’estén al voltant de les dues torres formant cinc nivells de nínxols sense incloure les màndorles que mostren àngels, arcàngels, apòstols, màrtirs. En el nivell inferior de nínxols apareixen les persones connectades directament amb la catedral: personatges de la reialesa, sacerdots.  

[13] Vegeu “Obres d’art i la Catedral de Salisbury”, pàgina 14

[14] Vegeu “Origen. Fundació. Fundadors”, pàgina 8.

[15] Per a una informació més precisa, vegeu “Intervencions des de la creació de la Catedral”, pàgina 9

[16] Campanyes militars impulsades pel papat i dutes a terme per gran part de l’Europa llatina cristiana amb l’objectiu de restablir el control cristià dels territoris de la dominació musulmana. Van tenir lloc des del 1095 a les mans de l’emperador bizantí Ajeo I fins al segle XV.

[17] La Rebel·lió de Wat Tyler o Revolta dels Pagesos foren una sèrie de revoltes populars de la baixa edat mitjana europea que constitueix un episodi molt important de la història d’Anglaterra. Es va tractar d’un motí antifiscal en contra de la recaptació d’impostos. La rebel·lió en si mateixa fou un fracàs, però gràcies a ella es va marcar el principi del final de la servitud de l’Anglaterra medieval.

[18] El Bisbe Osmund fou santificat l’any 1457.

[19] Enric III (1207-1272) fou rei d’Anglaterra des dels 9 anys. Durant la seva vida es dedicà a cultivar les arts i les lletres, la qual cosa el va dur al desastre, doncs no va retornar el prestigi a la corona que s’havia perdut durant el regnat anterior.  

[20] La dinastia Tudor va regnar Anglaterra des del 1485 fins el 1603. És un dels exemples més importants de monarquia autoritària amb la qual es començà l’exploració anglesa d’Amèrica.

[21] Enric VIII fou el segon monarca de la Casa Tudor i governà Anglaterra i Irlanda fins a la seva mort el 28 de gener de 1547. Els fets més importants del seu regnat foren la ruptura amb l’Església Catòlica Romana, l’establiment de l’Església Anglicana essent el monarca el cap de dita Església; la dissolució de monestirs i la unió entre Anglaterra i Gales. 

[22]  Al final de la Guerra Civil anglesa es substitueix la monarquia anglesa per la Commonwealth d’Anglaterra  fins el 1653, substituïda per un protectorat sota el govern d’Oliver Cromwell fins 1659. S’estableix una repressió en el poder del monarca: no pot governar sense el consentiment del poble i del Parlament. 

[23] L’empresa de construcció i restauració d’òrgans Harrison&Harrison renovaren el mecanisme de la consola i el sistema elèctric el 1978 i altra vegada el 1993. Per a més informació consultar <http://www.harrisonorgans.com/> .

[24]  Per anomenar “quadre” a una pintura ha de ser quadrada o rectangular i representar una escena unida.

[25] Informació extreta de la PAC4 de l’assignatura Història de l’Art I

[26] Un tercelet és cadascun dels nervis d’una volta de creueria complexa que va des de cada un dels angles de recolzament fins a les claus secundàries de la volta, unint-se en dos per a formar un nervi secundari que va fins a la clau central d’aquesta.  

[27] Es tracten de voltes amb nervis decoratius de forma corba. 

[28] Un arcbotant  és una estructura en forma de mig arc que es col·loca a la part exterior de l’edifici i transmet el pes de les voltes cap als contraforts.

[29] Imatge del quadre “La Catedral de Salisbury des del jardí del bisbe” de John Constable, 1828. [en línia] [document gràfic] A: <http://www.taringa.net/posts/arte/15909268/John-Constable---Paisajismo-ingles-del-Romanticismo.html> [Consulta: 28 desembre 2014]

[30] Imatge del quadre “La Catedral de Salisbury a través del camp” de John Constable, 1831. [en línia] [document gràfic] A: <http://www.taringa.net/posts/arte/15909268/John-Constable---Paisajismo-ingles-del-Romanticismo.html> [Consulta: 28 desembre 2014]

[31] Imatge del quadre  “Vista des del sud de claustre, catedral de Salisbury” de William Turner, 1802. [en línia] [document gràfic] A: <http://ermundodemanue.blogspot.com.es/2012/08/joseph-mallord-william-turner-obras.html>

[32] El paper vitel·la és un tipus de pergamí que es caracteritza per la seva primesa, durabilitat i llisor.  

[33] Imatge del vitrall de la capella de la Trinitat “Els presoners de la consciència” de Gabriel Loire, 1980. [en línia] [document gràfic] A: <http://www.lanacion.com.ar/205356-huellas-del-medievo-en-salisbury>

[34] El terme “presoner de consciència" quedà gravat durant la dècada del 1960 per Amnistia Internacional.

[35] Imatge del monument funeràri a Hertford, capella de la Trinitat, Catedral de Salisbury, 1625. [en línia] [document gràfic] A: <http://www.esturismo.eu/Reino_Unido/Salisbury/Salisbury-guia.html>

[36] Imatge de l’escultura de la Walking Madonna, Elisabeth Frink, 1981. [en línia] [document gràfic] A: <https://www.flickr.com/photos/39981012@N03/6963917130/in/photostream/> 

[37] Definició de “Catedral” extreta de <http://definicion.de/catedral/>

[38] Un gremi és una organització d’artesans segons el seu ofici que serveix per a controlar la qualitat, la producció dels productes, les hores de treball, fer servir les lleis i acordar el preu final.